Thursday, March 14, 2013

Flux invers d'electrons: justificació i utilitat en els diferents casos en què es dóna


Què succeeix quan un microorganisme no és capaç de reduir el NAD(P)+ a NAD(P)H amb el mecanisme general que tots coneixem? Quins processos duen a terme per tal d'aconseguir poder reductor?


En aquest BLOG us respondrem a totes aquestes preguntes i més!



---



En general, podem distingir dos grups de microorganismes, els que fan la fotosíntesi i els que no. Alguns dels organismes quimiolitotròfics i fotolitotròfics, en utilitzar determinades molècules inorgàniques per l’obtenció d'energia  aquestes no tenen el poder reductor suficient per reduir el CO2 a nivell de matèria orgànica, és a dir, no poden dur a terme el Cicle de Calvin.
Per tal de generar NAD(P)H i poder fer la fixació del diòxid de carboni utilitzen un procés anomenat flux invers d’electrons. El flux invers d’electrons consisteix en transportar els electrons en contra de gradient termodinàmic per tot un seguit de complexos de membrana fins a reduir el NAD(P)+.

Dins els organismes fotosintètics que duen a terme aquest procés trobem els bacteris vermells del sofre, i dins els quimiolitotròfics hi localitzem els bacteris del ferro, els oxidants del sofre, els nítrics i els nitrosos.




Flux invers d’electrons:



El flux invers d'electrons consisteix en la reversibilitat dels complexos ¿I, II i III? de la cadena de transport electrònic. Aquest sistema es dóna en organismes procariotes que utilitzen compostos inorgànics per obtenir energia, però que no tenen un potencial de reducció (E0) prou negatiu com per reduir el NAD(P)+ a NAD(P)H (excepte si el substrat és l'H2) i, per tant, no poden obtenir poder reductor de manera directa només amb l'oxidació d'aquests compostos.

Tot i que hi ha petites diferències de com arriben els electrons a la cadena inversa, el procés comença quan el donador inorgànic s’oxida i alhora redueix un complex, que variarà depenent del microorganisme. Després, aquest complex cedirà els electrons al citocrom c, que en ser liposoluble es pot desplaçar per la membrana bacteriana i acabar reduint el complex ubiquinol-citc oxidoreductasa. Aquest citocrom pot cedir electrons a la ubiquinona, que es pot reduir parcialment, és a dir, captar primer un electró i després l’altre. La ubiquinona reduïda s’anomena ubiquinol, i de la mateixa manera que el citocrom c pot desplaçar-se per la membrana. Tot seguit, aquest cedirà els electrons a la NADH-Ubiquinona oxidoreductasa, més conegut com a complex I, i aquest serà el que reduirà el NAD(P)+ a NAD(P)H.

La força motora d'aquest procés és el bombeig de protons a favor de gradient des de l’ambient a l’espai citoplasmàtic.

El electrons cedits pel donador inorgànic poden seguir la ruta del flux invers o seguir la cadena respiratòria normal de transport per acabar a l’oxigen i permetre la síntesi d’ATP.

Aquest procés, tot i ser imprescindible, és ineficient ja que necessitem grans quantitats de donadors inorgànics per aconseguir sintetitzar pocs mols de matèria orgànica. Per aconseguir el NAD(P)H és necessari que dos electrons i dos protons no s’utilitzin en la formació d’ATP.
Els bacteris que duen a terme aquest procés són els següents:


Bacteris del ferro:

El potencial redox del ferro és molt semblant al de l'oxigen, així que genera molt poc ATP per fosforilació oxidativa. Aquests bacteris generen ATP gràcies al fet que viuen en llocs amb pH molt àcids, pel que els protons entren directament per la membrana externa, tot i que això no vol dir que els ions de ferro no siguin necessaris per obtenir ATP.
L'entrada dels protons en el citoplasma provoca una acidificació d'aquest, però com que l'oxidació del ferro és un procés que consumeix protons també ajuda a la neutralització.

2Fe(2+) + 0,5 O2 + 2H(+)   --------- > 2Fe(3+) + H20

El pas de Fe(2+) a Fe(3+) es dóna a la membrana externa, i els electrons alliberats són captats per la rusticinina, una proteïna d'alt potencial redox que conté coure. La rusticinina és la proteïna en la qual comença el procés i que variarà en cada tipus d’organisme.
L'alt potencial entre Fe(2+)/Fe(3+) impossibilita obtenir poder reductor només amb l'oxidació del compost, de manera que s'ha d'obtenir pel flux invers d'electrons amb consum d'ATP.


Bacteris propres del sofre:

Els bacteris vermells del sofre, tan sols tenen un fotosistema, més conegut com a P870. En aquest fotosistema s’absorbeix l’energia de la llum solar que serveix per fer saltar un electró, del propi fotosistema, a un estat excitat. Aquest electró és transportat fins a la cadena d’electrons que finalment retorna l’electró al P870. En aquesta cadena, es produeix un bombeig de protons necessari per a la síntesi d’ATP.


Tot i això, el transport d’electrons és cíclic (tan sols es podrà formar ATP). Això provoca una deficiència en la formació de NADH o NADPH.
En la fotosíntesi cíclica el H2S, S0 o S2O3-2, és oxidat per citocroms de tipus c i els seus electrons acaben al “depòsit de quinones”. Tot i això, la E0de les quinones no és suficientment negatiu (és proper a 0V) com per reduir el NAD(P)+ a NAD(P)H de manera directe, és aquí on es produeix el flux invers.